Aquí tendrá la posibilidad de incorporar su tienda de muebles en Maials . Si quiere añadir su tienda de muebles en Maials , pongase en contacto con nosotros, Contacto Muebles en Lérida .

En nuestra página web podrá encontrar sus muebles que esta buscando, visite nuestras tiendas de muebles colaboradoras con distribución en Lérida .



HISTORIA DE Maials

L'estructura urbana de la vila de Maials, com en la vila closa similar d'Alfés, Sarroca, Llardecans o Torrebesses, correspon a llocs de cultura ibèrica, poblats sobre turons amb sepultures de fossa que, segons Rocafort, aparegueren a la baixada de la Vall dels Horts, vora la vila, al principi del segle XX, sepultures excavades a la roca com les del Cogul o Almenara la Vella. Degué mantenir un caire de fortalesa sota la dominació sarraïna i, amb el repoblament d'aquest sector, el territori corresponent a aquest terme fou donat al bisbe de Tortosa Gaufred, que entre el 1154 i el 1165 incorporà les esglésies d'Adar (Llardecans) i Maials a la seva diòcesi (Maials restà en la diòcesi tortosina fins el 1957), ambdues dins la línia fronterera del desaparegut valiat àrab de Siurana. Però la repoblació del terme (igual com la del de Llardecans) no es féu efectiva fins al regnat de Jaume I (1213-76) i fou encomanada al noble Pere Arnau de Cervera (d'aquest territori es conserva només la carta de poblament d'Adar, del 1199). La jurisdicció civil del lloc fou inicialment dels sobirans; Pere III el Cerimoniós havia concedit la vila, després de mitjan segle XIV, al senyor “dit d'Illa” (aquest llinatge procedent del Rosselló intervingué en la conquesta de Mallorca i estigué al servei d'Alfons II i Pere III). El 1381, però, Maials i el Mas d'Adar eren de “l'honrat Joan Mercer, ciutadà de Saragossa”. En la guerra contra Joan II, la Generalitat féu fortificar la vila (1464) per assegurar la comunicació de Lleida amb Flix. El 1499 era senyor de Maials Francesc de Camporrells i a mitjan segle XVI havia passat a la família Castellvell, llinatge de Lleida que tenia el casal a la costa de Sant Andreu, al Canyeret, i que el 1500 eren senyors de Castellmeià (el primer Castellvell que apareix com a senyor de Maials és Gaspar, el 1555, cavaller de la confraria de Sant Jordi de Lleida); el 1603 Josep de Castellvell era paer en cap de Lleida i el 1618 comprà les baronies de Llardecans i Sarroca, que afegí a la de Maials. La baronia passà als Bryas i una dama d'aquest llinatge es casà el 1740 amb Procope F. de Bassecourt, el conegut militar que havia de ser corregidor de Lleida (1761-65), fundador de l'Acadèmia d'Agricultura i impulsor de les obres públiques i del conreu de l'olivera: li fou confirmat el 1754 el títol de baró de Maials i havia rebut el 1746 el de comte de Santa Clara. El seu fill Joan fou governador de la Louisiana (1796-99) i de Barcelona (1802-08). En extingir-se les senyories (1835), Llardecans i Maials continuaven essent del comte de Santa Clara. Els sometents de Llardecans i de Maials lluitaren en la guerra del Francès al Bruc (1809) i a Lleida (1810) i de nou en la primera guerra Carlina (1834-40). Fou molt sonada l'acció de Maials, batalla en la qual, el 10 d'abril de 1834, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes liberals procedents de Tarragona i de Tortosa dirigides pels generals Carratalà i Bretón, que impediren així la unió de les forces carlines del Maestrat i de Catalunya. De nou el 6 de desembre de 1836 la facció de Ramonet fou vençuda prop de la vila pel coronel Manuel Sebastián, que aconseguí d'atrapar el cap carlí Arbonès, el qual, però, pogué evadir-se. El 1872 Amadeu I, que havia anat a Lleida, on inaugurà la carretera de Lleida a Alfarràs, acudí a inaugurar la de Maials a Vinaixa. La Mancomunitat construí (1914-15) el camí veïnal de Maials a Almatret.

Podrán dsponer de tiendas de muebles de diseño en Maials visitando esta web .